La música: Requiem for the living

Requiem for the Living és una obra per a cor, orquestra i solistes amb una estructura i un sentit narratiu molt especials.
Un Rèquiem, en la seva essència, és una missa catòlica en honor a la mort; una pregària per al descans, tradicionalment per als difunts. El seu nom prové de la Introit o introducció de les Misses Llatines, les quals comencen amb “Requiem aeternam dona eis, Domine, et lux perpetua luceat eis” (Dóna’ls el descans etern, Senyor, i que brilli per a ells la llum perpètua).
Dan Forrest, en canvi, presenta amb aquesta obra un Rèquiem per a la vida. Per això, l’estructura de la mateixa és molt particular. Les Misses de Requiem tradicionals contenen parts que no apareixen en el Requiem for the Living.
Per exemple el Dies Irae, el Pie Jesu, el Libera Me i el In Paradisum, que fan referència al que hi ha després de la vida i al judici diví, no hi són. En el seu lloc, Forrest proposa una narrativa pròpia, afegint el seu propi segon moviment: el Vanitas Vanitatum (Vanitat de vanitats), apropant l’obra a un àmbit més terrenal i qüestionant als propis conceptes de vida i mort.
Precisamente en aquest punt rau l’originalitat del seu Requiem for the Living, en una narrativa que escapa del tradicionalisme sobre la pròpia lluita contra el dolor i la tristesa. Qüestiona el concepte de “final”.

L’autor: Dan Forrest

Nascut el 7 de gener de 1978 a Elmira, Nova York, és compositor, pianista, educador i editor de música.
Les seves composicions inclouen obres corals, instrumentals, orquestrals i per banda. Les més conegudes són Requiem for the Living (2013), Jubilate Deo (2016) i LUX: The Dawn From On High (2018). La seva experiència amb corals i orquestres professionals li permet escriure música complexa per artistes sofisticats.
Una de les seves grans habilitats és escriure línies melòdiques per a totes les veus i instruments, i l’atribueix als seus estudis amb Alice Parker, de qui diu que és una de les seves grans referències, i a James Barnes.
Les seves obres corals són reconegudes per la seva sensibilitat en els matissos, els ritmes de la parla i la profunditat dels significats dels seus textos. A més, la seva habilitat com a pianista i el seu entrenament i experiència en instrumentació i orquestració fan que els seus acompanyaments siguin coneguts per la seva escriptura idiomàtica
i la seva puntuació efectiva, impactant i eficient.